Projectes
La vora oberta
“La vora oberta” comença amb una travessa al llarg del riu Siurana, des del seu naixement a les Muntanyes de Prades fins a la seva confluència amb l’Ebre. El projecte aborda el transvasament d'aigua cap a Riudecanyes com una ferida territorial i simbòlica que buida el curs natural del riu i el converteix en un cos extret. Entre acció i registre pictòric, el projecte traça una lectura poètica de la dependència, el desplaçament i la supervivència del territori.
Cos d'Ebre (La Entrega III)
Cos d'Ebre és un projecte artístic que explora el riu com a cos, frontera i arxiu. Es basa en una travessa caminant des del naixement de l’Ebre fins a la seva desembocadura al Mediterrani, establint un diàleg entre el cos-artista i el cos-riu com a espai de memòria col·lectiva. Inspirat en Sequere, projecte precedent de Marco Noris, Cos d’Ebre proposa una lectura del territori a temps real, on el caminar activa una nova corporització de la memòria, vinculant geografia, història i emergència climàtica.
Enllumenant el buit
Enllumenant el buit és un projecte d'investigació sobre la història del poble d'Envall a la Vall Fosca, deshabitat als anys 60 del segle passat i actualment en procés de repoblació. La investigació culminarà en una instal·lació a l'antiga església romànica del poble, reconvertida en equipament públic.
Museu de Camins, Fórmula Mutare
Obra encarregada per la Fundació Carulla (Barcelona) per al llibre La fórmula Mutare.
Transmutacions
Aquest projecte consisteix en una sèrie pictòrica i una instal·lació site-specific a Garzón, on el paisatge es transmuta mitjançant l’aigua, el temps i els agents naturals. Noris deconstrueix el territori i la matèria, equilibrant control i atzar. Trenta metres quadrats de pintura i objectes rurals configuren un espai d’experimentació on el gest humà, la memòria i els processos naturals s’entrellacen.
Sequere (La Entrega II)
Sequere (pron. Secuere) és un projecte artístic sobre el temps i la memòria, que comença amb un acte simbòlic: recollir aigua a la desembocadura de l’Ebre i caminar riu amunt per retornar-la a la font del riu Segre, principal afluent de l’Ebre. La mirada de l’artista i el seu cos travessant l’espai i el temps seran els instruments per activar una lectura poètica del territori: les vivències al llarg del recorregut i de l’espai travessat, amb la seva geografia, els seus topònims, les seves ciutats i les seves muntanyes, seran el detonant d’una investigació sobre la memòria històrica, les relacions humanes i el territori.
La Pell de la Terra
Aquestes pintures abstractes, que evoquen camins, terra i pedra, es configuren com “retables posthistòrics” que transformen tant antics espais de culte com espais expositius contemporanis en entorns contemplatius dedicats a una sacralitat alhora nova i antiga —inclusiva, universal i no confessional— situant la terra i la muntanya al centre de l’experiència interior del visitant.
Lloc, lluny, llar
El caminar com a pràctica artística, l’art com a cartografia de l’existir. Un treball d’investigació basat en la travessia del Grand Tour 2020, la sisena edició de la caminada organitzada cada any per Nau Côclea en territori català.
Nel lieve sovrapporsi di cielo e terra
“Nel lieve sovrapporsi di cielo e terra” es concebut com un territori de capes: veladures de pigment, papers, teles esfilagarsades, cartró i fustes velles que se superposen suaument per construir un lloc on conviuen unitat i fragment. En aquest lleu solapament, la pintura deixa de ser superfície i es converteix en camí: una ficció tàctil alimentada per terra i aire que acosta allò que mai no acaba de tocar-se, acció i contemplació, cel i terra.
No era el sol
Exposición individual de Marco Noris en la galería Trama (Sala Parés), Barcelona, España, 2017. A cura de Frederic Montornes.
El triunfo de la derrota
“El triunfo de la derrota” indaga, desde la pintura, en los territorios de la negación y la sombra: fosas comunes, ruinas, accidentes, desechos, prófugos y efigies derrumbadas. La ruina se convierte en un medio para iluminar un camino oscuro donde memoria, olvido y catástrofe se confunden. En ese tránsito, el espectador queda solo ante la evidencia de su propia mortalidad.
Llocs remots
Els llocs remots són llocs pròxims i molt llunyans. La proximitat la aporta el desig; la distància ve imposada per la dificultat, o la impossibilitat, de la realització o de la trobada amb aquest desig. Els llocs remots són llocs mentals construïts per la intuïció i per la idea que hi ha espais, allunyats de l’espai quotidià, on poder realitzar la totalitat de la persona o habitar segons la idea que cadascú s’ha construït de l’existència, o el lloc on apareix la possibilitat d’una altra existència.